"Tots volem viure al cim de la muntanya......peró tota la felicitat esdevé mentre i pujem"



lunes, 4 de abril de 2011

Si mig any enrera m'haguessin dit que escalaria  per les parets del nostre país, no crec pas que m`ho hagués cregut, però la vida dóna un munt de voltes i en una d'aquestes voltes me'l vaig trobar a ell.
Després de mès d'un dia de seguirlo costes a munt,ara cap a un lloc i demà a un sector nou, vaig decidir de probar-ho i des de llavors me n'he quedat penjada!...
Els últims anys de ma vida han estat un seguit de problemes, d'experiències dolentes , de moments molts difícils,...he hagut d' assimilar pèrdues molt importants per la meva persona i de tot cor afirm-ho que és un dels motius importants que fan que em senti be enfilada a la paret..
El Jordi, a qui estimo amb tot el meu cor m' ha iniciat en aquest món,hi ha aconseguit que reprenguès el rumb de la meva vida, m'ensenya llocs magnífics on compartir moments, gaudir d'unes vistes extraordinaries, confiar cegament en una persona,prendre conciència dels meus límits , i sobretot m´ha ensenyat a que mai es pot dir ...IMPOSSIBLE...!!!
Enfilada a la paret he aconseguit deixar la ment en blanc, a no pensar en res, a sentirme jo amb mi mateixa i he aconseguit sentir-me feliç...
Gràcies Jordi!!!

1 comentario:

  1. OHH!!! que bonic coraçao.... :)
    no saps pas lo feliç que em fa llegir tot aixo
    k fuertee!! mmmmmmmmmuuaas!
    t´estimo!

    ResponderEliminar